Gemma Calvet Barot

Advocada
Consultora
Analista política

ca | es | en | fr

Sobre mi

"Quina és la tasca d'una jurista?

Creure en l'acció justa"

SUSAN SONTAG

 

He exercit activament la meva professió com a advocada (col·legiada amb el núm. 18.417 de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona) des de 1991.

 

La meva formació posterior en el marc d'un Màster Europeu de la UB, en criminologia i politiques socials, va ser determinant per orientar el meu futur professional, l'exercici del dret i la consultoria, incloent les prespectIves de la politologia i la sociologia.

 

Vaig iniciar la meva labor d'advocada al despatx Cahen&Constantin a Paris, en un stage de formació anual a través de la UIA (Union International des Avocats), que em va connectar en aquell moment a l'incipient dret comunitari i al dret penal econòmic. Aquell mestratge amb l'advocat jueu Maître Bernard Cahen va ser molt important.

 

La seva frase "no t'obsessionis només amb els textos normatius: un bon advocat no ho pot ser sense l'ànsia de cultivar la cultura, la literatura i les humanitats", ha estat un ressò vital important quan, en el dia dia de la meva professió, he dedicat temps i esforços a d'altres camps, segurament en detriment d'una especialització aferrissada.

 

Posteriorment a Barcelona, en el meu despatx professional, vaig endinsar-me en els drets humans, el dret penal i el penitenciari en l'àmbit europeu.

 

A inicis dels anys 90 vaig treballar com a advocada del moviment d'insubmisos i d'entitats socials com la Coordinadora contra la Marginació de Cornellà de Llobregat, Sida i Presó i ACTUA.  Van ser anys de molt d'activisme jurídic i compromís comunitari.

 

He format part de la Comissió de Defensa del Col.legi d'Advocats, l'ACJD (Associació Catalana de Juristes Demòcrates) i l'ACDDH - Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, que forma part de l'AED (Avocats Européens Démocrates). Sóc membre socia també d'Òmnium Cultural i de l'Ateneu Barcelonès.

 

Ha estat gràcies al treball en el marc d'aquestes entitats que he tingut l'oportunitat durant aquests anys d'estar implicada en el seguiment de l'Europa de la seguretat i la justícia, que des de TREVI i el Tractat d'Amsterdam han anat configurant un espai on els drets de ciutadania i les garanties del control jurisdiccional dels mateixos demanen coneixement, coordinació i compromís entre els diversos operadors jurídics i la politica.

 

Existeix tensió entre l'Europa de la seguretat i l'Europa dels drets humans.

 El món penitenciari i l'execució penal em van portar a defensar com a advocada presos socials heretats del franquisme, amb llargues estades  a la presó, amb problemàtiques de drogues i sida.

 

Els anys 90 van ser anys de molta lluita social a Catalunya i a Espanya per la defensa d'una visió sanitària del problema i de l'orientació de la política criminal cap a mesures alternatives a la presó o mesures comunitàries. També del constant treball en xarxa amb professionals de l'espai sociosanitari, des de la filosofia de la reducció de danys.

 

D'aquella època em queda haver estat advocada de molts presos, com El Vaquilla, que gràcies a l'esforç que vàrem compartir amb el periodista Josep Maria Huertas Claveria --a qui havia conegut a la presó Model durant el franquisme-  va publicar les seves memòries, Hasta la Libertad. Una bona crònica de les presons democràtiques.

 

En la meva labor d'advocada he conegut afers de presos polítics catalans, italians i bascos. La meva generació ens vàrem trobar un llegat de frontisme politic i de post dictadura que ha estat massa determinant en alguns dèficits de la democràcia espanyola. La Transició no va superar plenament la dictadura, i l'àmbit de la justícia, la policia i les presons són espais on encara resta molta feina de conquesta democràtica per fer.

 

La realitat territorial de l'Estat, i les aspiracions sobiranistes del Pais Basc i Catalunya tampoc han trobat l'evolució històrica que el dret i les institucions democràtiques haurien d'haver garantit. Cap a aquesta realitat deficitària també he orientat el meu compromís professional i personal.

 

Altrament, l'entrada a presó de persones condemnades per afers econòmics em va oferir l'oportunitat, gràcies a la meva especialització, de participar en el cas Filesa o el cas BFP (Planasdemunt), casos de dret penal econòmic i molts altres.

 

El meu pas pel Govern Basc com a Directora General de Drogues em va introduir de ple en la planificació de polítiques socials. Els darrers anys he combinat la meva dedicació al dret com a advocada amb la tasca de consultora i formadora en els diversos àmbits que s'exposen, tan en entitats publiques com privades.  Les polítiques d'igualtat i la formació m'han conectat amb l'àmbit de les organitzacions empresarials.

Amb posterioritat vaig ser Presidenta de la Comissió de Justicia i Drets Humans del Parlament de Catalunya com a diputada independent en el grup d'ERC en la X Legislatura. Els tres anys d'experiencia parlamentaria els vaig destinar a la ponencia de la llei transparència, a la llei de consultes, a la comissió pel dret a decidir, i especialment a afers exteriors i unio europea, el control a les entitats bancaries, i a politiques de seguretat.

Actualment sóc la Directora de l'Agència de transparència de l'Àrea metropolitana de Barcelona, integrada per 36 municipis, sota la Presidencia de l'alcaldessa de Barcelona. Des de l'Agència estem impulsant les politiques d'integritat publico-privades, també a les entitats viculades i a les prestadores dels serveis d'àmbit metropolità. 

La meva col·laboració als mitjans de comunicació com a analista vol ser el ressò d'una visió del món com a ciutadana, així com de la política i de la meva tasca professional en l'àmbit de la justícia i les polítiques socials.

 

Com a societat estem vivint moments de profunds canvis i transformacions.  El sistema econòmic i financer està posant en risc moltes conquestes en drets socials i civils. Europa pot garantir el manteniment d'un patrimoni que ve de la Il.lustració, de la creació de l'Estat modern i dels drets de la ciutadania, si és capaç que la política sigui activa i autònoma en defensar les prioritats. A la ciutadania ens toca seguir vetllant per assolir un compromís crític i constructiu, també des de l'excel·lència professional amb visió comunitària.